Skip to main content

Search from vocabulary

Content language

Concept information

Preferred term

Sofà  

Definition

  • del fr. sofa, íd., i aquest, de l’àr. ?úffa ‘matalàs; sofà’, segurament a través del turc. Objectes utilitzats per al seient. Estan formats per una base encoixinada i entapissades, els seus seients són llargs i tenen un respatler i dos extrems. Es popularitza a fins del segle XVII, com a llit de repòs en el qual tombar-se a la turca, encara que la seua existència es pot rastrejar en l'antiguitat, ja en l'època romana el sofà es trobava en el menjador i era conegut com *triclinum. A l'Anglaterra del XVIII s'aplica al moble que hui designa, en tant que a França es prefereix "canapè”, la diferència entre tots dos és que el sofà sol estar completament entapissat.El sofà està lligat a la vida domèstica a partir de la industrialització quan es va convertir en un moble imprescindible dels mobles a les cases de classe mitjana i baixa. El seu ús ha transcendit fins a la televisió sent el centre de moltes comèdies de situació.

In other languages

URI

https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_cba42a24

Download this concept: