Término preferido

Silla de maluc

Silla espanyola de tipus tisora formada pels muntants en forma de S sobre els quals reposen el respatller i els braços, sovint decorats amb marqueteria o la labor de taracea. Sobre la prolongació dels muntants descansa el seient o maluc que habitualment a Espanya es munta en l'aire, encara que també pot ocupar altres parts del moble. Naixen en la Baixa Edat mitjana com a evolució de la tradicional cadira de tisora i a pesar que el seu origen es remunta a Itàlia, s'estén a molts altres països occidentals. Van començar a substituir a partir de les cadires de braços, passant a ser usades principalment per institucions públiques o a les esglésies. A partir del s. XIX existeix una recuperació d'aquest model sota una consideració tradicionalista espanyola.

URI

https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_3179cf41