Concept information
Término preferido
Pi
Definición
- Del ll. p?nus, íd. Gènere darbres perennifolis de la família de les pinàcies (Pinus sp), de fulles aciculars (agulles), monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, les pinyes, i les quals contenen les llavors, els pinyons. Cal esmentar-ne el pi blanc (o bord, o garriguenc) (P. halepensis), el pi escarrassó o pi carrasser, anomenat també pinassa 1, el pi negre (P. uncinata), el pi pinyer (o bo, o de pinyons, o pinyoner, o ver) (P. pinea), el pi roig (o melis, o rojal, o rojalet) (P. sylvestris), el pi americà (P. aristata), el pi cembra (P. cembra), el pi dÀustria (P. nigra ssp nigra), el pi de Canàries (P. canariensis), el pi excels (P. excelsa), el pi insigne (P. radiata ) i el pi rígid (P. rigida). En el mobiliari és una fusta freqüent a Castella sobretot en massissos; en els mobles de qualitat s'empra en les parts secundàries i posteriors, quan les vistes són d'una espècie més rica, combinant-se en particular amb la fusta de noguera: per exemple, apareix en calaixos i *entrepaños d'escriptoris, travessers de llit, interiors d'aparador, etc. També ha servit de base de mobles *chapeados. La fusta més benvolguda és la del pi negral, anomenat fins al segle XIX pi de Conca i, en el XX, pi "melis". S'ha tenyit per a fingir altres fustes, sobretot la noguera, en armadures de llits, escriptoris, etc. Així mateix, es *charolaba. La fusta de pi va ser molt emprada a Espanya i Alemanya, des de l'Edat mitjana fins al Renaixement, com a suport de la pintura sobre taula i en la fabricació de retaules.
Concepto genérico
Etiquetas alternativas
- Fusta de pi
URI
https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_e8890ae3
{{label}}
{{#each values }} {{! loop through ConceptPropertyValue objects }}
{{#if prefLabel }}
{{/if}}
{{/each}}
{{#if notation }}{{ notation }} {{/if}}{{ prefLabel }}
{{#ifDifferentLabelLang lang }} ({{ lang }}){{/ifDifferentLabelLang}}
{{#if vocabName }}
{{ vocabName }}
{{/if}}