@prefix skos: <http://www.w3.org/2004/02/skos/core#> .

<https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/conceptScheme_b626c7a2>
  a skos:ConceptScheme ;
  skos:prefLabel "Objetos"@es, "Objectes"@ca, "Objects"@en .

<https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_d2895326>
  a skos:Concept ;
  skos:altLabel "silló de frare"@ca ;
  skos:broader <https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_d121deb4> ;
  skos:definition "El sillón frailero, se llama así por utilizarse en los conventos, es de origen italiano. Pasó a formar parte del mobiliario español del siglo XVI convirtiéndose en uno de sus muebles más característicos.  Este tipo de sillón es propio del renacimiento español  y cuenta con un asiento colgante de cuero rectangular y con un respaldo de cuero o terciopelo; que tienen normalmente un ancho madero delantero, el que está a menudo tallado. Algunas veces abisagrado para permitir plegarlo y transportarlo fácilmente. También está formado por un armazón que, en su versión española, no presenta casi decoración esculpida excepto en el larguero. Sin embargo, en algunos ejemplares, el asiento y el respaldo sí que se decoraban con ricas telas bordadas, además de la clavazón que era de bronce o plata. En el siglo XIX, dentro de la corriente historicista, se reutilizaron sus formas para volver a ponerlo de moda. Esto explica que encontremos sillones fraileros que datan del siglo XIX."@es, "Es diu així per utilitzar-se en els convents, és d'origen italià. Va passar a formar part del mobiliari espanyol del segle XVI convertint-se en un dels seus mobles més característics. Aquest tipus de butaca és propi del renaixement espanyol i compta amb un seient penjant de cuir rectangular i amb un suport de cuir o vellut; que tenen normalment una fusta ampla al davanter, el que està sovint tallat. Algunes vegades amb frontisses per a permetre plegar-ho i transportar-ho fàcilment. També està format per una armadura que, en la seua versió espanyola, no presenta quasi decoració esculpida excepte en el travesser. No obstant això, en alguns exemplars, el seient i el respatler sí que es decoraven amb riques teles brodades, a més de la \"clavazón\" que era de bronze o plata. En el segle XIX, dins del corrent historicista, es van reutilitzar les seues formes per a tornar a posar-lo de moda. Això explica que trobem butaques *fraileros que daten del segle XIX."@ca, "The frailero is an armchair originally used in convents.  Originated in Italy, it became part of Spanish furniture in the 16th century, becoming one of its most characteristic pieces.  Spanish Renaissance type of armchair with a rectangular leather hung seat and with a leather or velvet back; generally having a broad front stretcher, which is often carved. Sometimes hinged to allow for folding and easy transportation. It also consists of a frame which, in the Spanish version, has almost no carved decoration except on the crossbar. However, in some examples, the seat and backrest were decorated with richly embroidered fabrics, in addition to the bronze or silver nailhead. In the 19th century, as part of the historicist trend, its forms were reused to bring it back into fashion. This explains why we find friar's armchairs dating from the 19th century."@en ;
  skos:inScheme <https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/conceptScheme_b626c7a2> ;
  skos:prefLabel "Sillón frailero"@es, "Butaca de frare"@ca, "Frailero"@en .

<https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_d121deb4>
  a skos:Concept ;
  skos:narrower <https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_d2895326> ;
  skos:prefLabel "Sillón por forma"@es, "Butaca per forma"@ca, "Armchairs by form"@en .

