@prefix skos: . a skos:ConceptScheme ; skos:prefLabel "Estilos y períodos"@es, "Estils i períodes"@ca, "Styles and Periods "@en . a skos:Concept ; skos:broader ; skos:definition "El moviment Art-déco pren el seu nom de l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París en 1925, moment que va marcar el seu apogeu. El terme es va encunyar posteriorment per a designar els diversos estils que van estar de moda entre 1910 i 1940. Els organitzadors van establir el criteri d'estipular que tots els dissenys foren moderns i que no es basaren en estils historicistes. El propòsit de l'exposició era mostrar art decoratiu contemporani, centrant-se particularment en la modernitat del seu disseny i del seu estil. És un art que abasta diverses formes artístiques i remet a un concepte de vida refinat i elegant, representatiu dels temps moderns. L'Art-déco assimila les innovacions d'avantguardes artístiques de principis del segle XX, les audaces formes del Cubisme, els colors brillants del Fauvisme, les formes simplificades de l'Expressionisme o el dinamisme del Futurisme, però a través d'una actitud conciliadora que evita una ruptura agressiva. En la seua primera fase, l'estètica Art-déco era més classicista i decorativa i prevalia l'ús de motius d'època actualitzats: volutes, roses, fonts o plantes tropicals. Els dissenyadors reformulaven icones d'altres cultures en un patró contemporani que ressaltava les formes modernes. A mitjan dels anys vint, l'Art-déco va assumir pressupostos més radicals d'estètica geomètrica i neocubista amb una sèrie de repertoris bàsics que buscaven l'efecte de moviment, superfícies estriades, volums escalonats, ziga-zagues, triangles, desestructuració de figures o símbols tecnològics de la producció industrial."@es, "El moviment Art-déco pren el seu nom de l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París en 1925, moment que va marcar el seu apogeu. El terme es va encunyar posteriorment per a designar els diversos estils que van estar de moda entre 1910 i 1940. Els organitzadors van establir el criteri d'estipular que tots els dissenys foren moderns i que no es basaren en estils historicistes. El propòsit de l'exposició era mostrar art decoratiu contemporani, centrant-se particularment en la modernitat del seu disseny i del seu estil. És un art que abasta diverses formes artístiques i remet a un concepte de vida refinat i elegant, representatiu dels temps moderns. L'Art-déco assimila les innovacions d'avantguardes artístiques de principis del segle XX, les audaces formes del Cubisme, els colors brillants del Fauvisme, les formes simplificades de l'Expressionisme o el dinamisme del Futurisme, però a través d'una actitud conciliadora que evita una ruptura agressiva. En la seua primera fase, l'estètica Art-déco era més classicista i decorativa i prevalia l'ús de motius d'època actualitzats: volutes, roses, fonts o plantes tropicals. Els dissenyadors reformulaven icones d'altres cultures en un patró contemporani que ressaltava les formes modernes. A mitjan dels anys vint, l'Art-déco va assumir pressupostos més radicals d'estètica geomètrica i neocubista amb una sèrie de repertoris bàsics que buscaven l'efecte de moviment, superfícies estriades, volums escalonats, ziga-zagues, triangles, desestructuració de figures o símbols tecnològics de la producció industrial."@ca, """The Art Deco movement takes its name from the International Exhibition of Decorative Arts in Paris in 1925, which marked its heyday. The term was later coined to designate the styles that were in vogue between 1910 and 1940. The organisers established the criterion that every design should be modern and not based on historicist styles. The purpose of the exhibition was to showcase contemporary decorative art, focusing particularly on modernity of design and style. This style embraces various artistic forms and refers to a refined and elegant concept of living, representative of modern times. Art Deco assimilates the innovations of the artistic avant-gardes of the early 20th century, the bold forms of Cubism, the bright colours of Fauvism, the simplified forms of Expressionism or the dynamism of Futurism, but through a conciliatory attitude that avoids an aggressive rupture. In its beginnings, the Art déco aesthetic was more classicist and decorative, and the use of updated period motifs prevailed: scrolls, roses, fountains or tropical plants. Designers reformulated icons from other cultures in a contemporary pattern that emphasized modern forms. In the mid-1920s, Art Deco took on more radical assumptions of geometric and neo-cubist aesthetics with a series of basic repertoires that sought the effect of movement in striated surfaces, staggered volumes, zigzags, triangles, deconstruction of figures or technological symbols of an industrial nature. """@en ; skos:inScheme ; skos:prefLabel "Art Déco"@es, "Art-decó"@ca, "Art deco"@en . a skos:Concept ; skos:narrower ; skos:prefLabel "Estilos y movimientos europeos modernos"@es .