@prefix skos: . a skos:ConceptScheme ; skos:prefLabel "Materiales"@es, "Materials "@ca, "Materials"@en . a skos:Concept ; skos:altLabel "Madera de pino"@es, "Fusta de pi"@ca, "Pine tree"@en ; skos:broader ; skos:definition "Del lat. pinus. Árbol de la familia de las abietáceas, de tronco elevado, recto y resinoso y hojas persistentes en forma de aguja, cuyo fruto es la piña y cuya semilla es el piñón, y del cual existen diversas especies. En el mobiliario es una madera frecuente en Castilla sobre todo en macizos; en los muebles de calidad se emplea en las partes secundarias y traseras, cuando las vistas son de una especie más rica, combinándose en particular con la madera de nogal*: por ejemplo, aparece en cajones y entrepaños de escritorios, travesaños de cama, interiores de aparador, etc. También ha servido de base de muebles chapeados. La madera más apreciada es la del pino negral, llamado hasta el siglo XIX pino de Cuenca y, en el XX, pino \"melis\". Se ha teñido para fingir otras maderas, sobre todo el nogal, en armaduras de camas, escritorios, etc. Asimismo, se charolaba. La madera de pino fue muy empleada en España y Alemania, desde la Edad Media hasta el Renacimiento, como soporte de la pintura sobre tabla y en la fabricación de retablos."@es, "Del ll. p?nus, íd. Gènere d’arbres perennifolis de la família de les pinàcies (Pinus sp), de fulles aciculars (agulles), monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, les pinyes, i les quals contenen les llavors, els pinyons. Cal esmentar-ne el pi blanc (o bord, o garriguenc) (P. halepensis), el pi escarrassó o pi carrasser, anomenat també pinassa 1, el pi negre (P. uncinata), el pi pinyer (o bo, o de pinyons, o pinyoner, o ver) (P. pinea), el pi roig (o melis, o rojal, o rojalet) (P. sylvestris), el pi americà (P. aristata), el pi cembra (P. cembra), el pi d’Àustria (P. nigra ssp nigra), el pi de Canàries (P. canariensis), el pi excels (P. excelsa), el pi insigne (P. radiata ) i el pi rígid (P. rigida). En el mobiliari és una fusta freqüent a Castella sobretot en massissos; en els mobles de qualitat s'empra en les parts secundàries i posteriors, quan les vistes són d'una espècie més rica, combinant-se en particular amb la fusta de noguera: per exemple, apareix en calaixos i *entrepaños d'escriptoris, travessers de llit, interiors d'aparador, etc. També ha servit de base de mobles *chapeados. La fusta més benvolguda és la del pi negral, anomenat fins al segle XIX pi de Conca i, en el XX, pi \"melis\". S'ha tenyit per a fingir altres fustes, sobretot la noguera, en armadures de llits, escriptoris, etc. Així mateix, es *charolaba. La fusta de pi va ser molt emprada a Espanya i Alemanya, des de l'Edat mitjana fins al Renaixement, com a suport de la pintura sobre taula i en la fabricació de retaules."@ca, """A pine tree or a pine is a tall tree which has very thin, sharp leaves and a fresh smell. Pine trees have leaves all year round.In furniture, it is a frequent wood in Castile, especially in solid wood; in quality furniture, it is used in the secondary and rear parts, when the views are of a richer species, being combined in particular with walnut wood: for example, it appears in drawers and shelves of desks, bed crosspieces, sideboard interiors, etc. It has also been used as a base for veneered furniture. The most prized wood is that of the black pine, called until the 19th century the Cuenca pine and, in the 20th century, the "melis" pine. It has been dyed to simulate other woods, especially walnut, in bed frames, desks, etc. It was also patent leather. Pine wood was widely used in Spain and Germany from the Middle Ages to the Renaissance as a support for panel painting and in the manufacture of altarpieces. """@en ; skos:inScheme ; skos:prefLabel "Pino"@es, "Pi"@ca, "Pine"@en . a skos:Concept ; skos:narrower ; skos:prefLabel "Madera blanda"@es, "Fusta tova"@ca, "Softwood "@en .